Nova etapa

Es va acabar l'estiu... ja han passat les festes (i que festes!), ja he començat l'institut (amb més ganes i atenció que la resta dels anys), queda gens i menys per al meu cumple (i no se si això és bo o dolent)... El cas és que això és una nova etapa, i per a treure una mica bo d'ella, em proposaré coses... vull anar al paintball i a la "nit del terror" amb els meus amics, vull aprovar el batxiller, vull llegir-me tots els llibres de Cecelia Ahern, vull fer-li un regal a la meva cosina petita per la seva comunió, vull aprimar, i vull fer una mica amb el meu pèl, vull anar-me de compres, i vull fer-me voluntària en algun costat, i vull ser mes constant amb el blog, i pot ser que fins a arregli les coses amb la meva millor amiga... Nova etapa, nous propòsits... =)

ser feliç no significa que tot sigui perfecte, si no que
has decidit veure mes allà de les imperfeccions

Larala..

Aclariré que si escric en català és per a practicar i que no caigui en l'oblit...
Per cert...el meu català molt bo no és...algunes paraules me les invent..jaja així que si hi ha alguna falta greu ho assec!

Com coneixeries la felicitat si mai experimentessis davallades?

Alee..

La principal raó per la qual he creat aquest blog és per a esplaiar-me, per a plorar les penes...no vull que ningú ho sàpiga, per això ningú sap que tinc aquest blog (bé...2 o 3), així puc dir el que penso... a més no em sembla just queixar-se, perquè els meus problemes són una merda comparats amb uns altres realment importants, i menys encara queixar-me en públic, perquè la gent digui "pobrecita", així que ho faig perquè ho necessito... La veritat és que els últims anys no han estat gens bons...un dels meus avis va morir, a l'altre li van detectar leucèmia, i li han operat com cinc vegades aquest any, i sembla que encara no ha acabat... Vaig discutir amb les meves amigues de tota la vida, i em vaig refugiar en una amiga, que amb el temps es va convertir en la millor... i llavors ella va conèixer a altra noia millor que jo, i ara tot just parlem. He repetit curs..i aquest any no m'ha anat molt bé.m'examino en uns dies...i he d'aprovar una mínim...però ni si vulgui sigues si vaig a poder. Els nois... tots tocacollons, i si no tots la gran majoria. Si hi ha una mica que no aguanto és la mentida, i com aquí la mentida es respira en l'ambient acabo discutint amb tot el món i sent el tema de conversa, i normalment no per a bé. I és que aquest lloc no és bo...la gent no és bona... i jo aquí no em vaig a quedar... solament és questió de temps. I damunt...avui és un d'aquests dies en els quals tot em recorda a alguna cosa bo...i no hi ha gens mes trist que un record feliç... I començo a pensar que el millor va a ser donar-me un cop en el cap, a veure si perdo la memoria...